UNA VISIÓ COMPRIMIDA, I MOLT, DE "MAR i CEL"

Per començar es fa una petita introducció situant els fets que després marcaran l’obra: l’expulsió dels moriscos; en el primer acte, els pirates musulmans tenen preses unes persones cristianes, que tenen alts càrrecs a Espanya. Els pirates els tenen a tots com un botí, però entre aquest botí hi ha dones, dones que els pirates volen per passar-ho bé, i just quan ja estaven a punt arriba el capità (Saïd), el qual en veure el que passa s’enfada i agafa una de les dones ferides i se l’endú per curar-la. Mentre el capità dorm, la noia es recupera i intenta matar-lo, però just en aquest moment entra un pirata que evita que el mati. Després d’estar discutint, Saïd li explica la seva història de quan era petit i del perquè va acabar fent de pirata (a l’obra, en aquest moment es pot apreciar un indici que hi haurà amor entre aquests personatges, Saïd i Blanca). Ella, enfadada, torna amb els altres personatges i explica el per què de la seva expulsió. Els pirates es posen en contra del capità a causa d’un traïdor i avisen que hi ha terra a la vista.
Els cristians, aprofitant aquest mal moment organitzen un complot contra els pirates per tal de poder-se allibera; aconsegueixen matar tots els pirates i intenten matar Saïd, però Blanca, que l’estima, intervé i decideix suïcidar-se clavant-se un punyal al cor si maten Saïd. Al final arriben a un acord, però el pare de Blanca intenta matar Saïd i mor en braços de Saïd, el qual es llança al mar juntament amb ella.

PERSONATGES: Saïd: és un pirata musulmà, un corsari i guerrer, és respectuós amb les dones però al mateix moment no vol dir que les tingui ben considerades, segons Saïd les dones son com xais inofensius. Saïd no és un home de paraula, ja que li ha promès moltes coses a Idrsiss però mai no li ha donat res. Entre la tripulació es considerat un mal capità i no agrada als pirates el tracte que els dóna. Joanot diu d’ell que és: voluble, capritxós i es va tornant perillós.

Blanca: és una noia cristiana que vesteix amb robes fines. És a punt de morir (senyal de que és una noia fràgil).Tota la vida ha estat jugant i ara s’adona que no tot són flors i violes. És una persona que vol la pau per a tothom i té pietat de la gent necessitada.

Carles: És el pare de Blanca i el capità del vaixell cristià que va ser assaltat pels musulmans i sempre assumeix aquest paper mentre estan presoners. Mostra una constant actitud de rebuig respecte a l’amor que senten Blanca i Saïd. Al final de l’obra intenta matar Saïd, però la interposició de Blanca ho evita i és el mateix Carles qui mata Blanca

Ferran: És el cosí de Blanca. La seva família volia fer-lo casar amb Blanca. Al final de l’obra es posa de part de la seva cosina i Saïd els intenta ajudar oferint-los una barca perquè puguin escapar del vaixell i anar cap a Algèria.

Joanot: És un cristià renegat que està amb la tripulació del vaixell musulmà. Té un paper important a l’obra pel fet que és qui allibera els cristians.

Altres personatges: Hassén: És l’home de confiança de Saïd i fa tot el que aquest li mana i sempre el defensa. Com ell mateix diu a l’obra: em diuen el seu gos i ho sóc a molta honra. Aquí valc més que tothom: sóc el gos vora l’amo

Malek: al principi de l’obra és el segon més important del vaixell corsari, però Saïd el relleva d’aquest càrrec perquè veu que li pot treure la capitania. Sempre mostra una actitud crítica respecte al que fa el capità i al final de l’obra és mort, com tota la tripulació musulmana.

Osman i Mahomet: són dos tripulants musulmans que tenen un paper secundari a l’obra i que es posen de part de Malek en alguns moments.

L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS (RTVE) Part V

ELS MORISCOS (RTVE) Part IV

ELS COSTUMS MORISCOS (RTVE) PART III

sublevació, desterrament i expulsió dels moriscos (RTVE) PART II

SUBLEVACIÓ, DESTERRAMENT I EXPULSIÓ DELS MORISCOS (RTVE)

UNA VISIÓ DE L'EXPULSIÓ DELS MORISCOS

Chansoneta leu e plana, Guilhem de Berguedà

I
Cansoneta leu e plana,
leugereta, ses ufana,
farai, e de mon Marques
del traichor de Mataplana,
q'es d'engan farsitz e ples.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

II
Marques, ben aion les peiras
a Melgur depres Someiras,
on perdetz de las dentz tres;
no.i ten dan que las primeiras
i son e non paron ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

III
Del bratz no.us pretz una figa,
que cabreilla par de biga
e portatz lo mal estes;
ops i auria ortiga
qe.l nervi vos estendes
. A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

IV
Marques, qui en vos se fia
ni a amor ni paria;
guardar se deu tota ves
qon qe.z an: an de clar dia,
de nuoitz ab vos non an ges.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

V
Marques, ben es fols qui.s vana
c'ab vos tenga meliana
meins de brajas de cortves;
et anc fills de crestiana
pejor costuma non mes.
A, Marques, Marques, Marques,
d'engan etz farsitz e ples.

CAN VEI LA LAUZETA MOVER, Bernat de Ventadorn

Can vei la lauzeta mover
de joi sas alas contra·l rai,
que s'oblida e·s laissa chazer
per la doussor c'al cor li vai,
ai! tan grans enveya m'en ve
de cui qu'eu veya jauzion!
Meravilhas ai, car desse
lo cor de dezirer no·m fon.

Ai, las! tan cuidava saber
d'amor, e tan petit en sai,
car eu d'amar no·m posc tener
celeis don ja pro non aurai.
Tout m'a mo cor, e tout m'a me,
e se mezeis e tot lo mon;
e can se·m tolc, no·m laisset re
mas dezirer e cor volon

Anc non agui de me poder
ni no fui meus de l'or'en sai
que·m laisset en sos olhs vezer
en un miralh que mout me plai.
Miralhs, pus me mirei en te,
m'an mort li sospir de preon,
c'aissi·m perdei com perdet se
lo bels Narcisus en la fon.

De las domnas me dezesper;
ja mais en lor no·m fiarai;
c'aissi com las solh chaptener,
enaissi las deschaptenrai.
Pois vei c'una pro no m'en te
vas leis que·m destrui e'm cofon,
totas las dopt'e las mescre,
car be sai c'atretals se son.

D'aisso.s fa be femna parer
ma domna, per qu'e·lh o retrai,
car no vol so c'om deu voler,
e so c'om li deveda, fai.
Chazutz sui en mala merce,
et ai be faih co·l fols en pon;
e no sai per que m'esdeve,
mas car trop puyei contra mon.

Merces es perduda, per ver
(et eu non o saubi anc mai!),
car cilh qui plus en degr'aveI,
no·n a ges; et on la querrai?
A! can mal sembla, qui la ve,
qued aquest chaitiu deziron
que ja ses leis non aura be,
laisse morir, que no l'aon!

Pus ab midons no·m pot valer
precs ni merces ni·l dreihz qu'eu ai,
ni a leis no ven a plazer
qu'eu l'am, ja mais no·lh o dirai.
Aissi·m part de leis e·m recre;
mort m'a, e per mort li respon,
e vau m'en, pus ilh no·m rete,
chaitius, en issilh, no sai on.

Tristans, ges no·n auretz de me,
qu'eu m'en vau, chaitius, no sai on.
De chantar me gic e·m recre,
e de joi e d'amor m'escon.

CALENDA MAIA, de Raimbaut de Vaqueiràs

Calenda maia
Ni fuèhls de faia,
Ni chans d'auzèl
Ni flors de glaia
Non es que'm plaia,
Pros dòna gaia
Tro qu'un isnèl
Messatgièr aia
Del vòste bèl
Còrs, qu'im retraia
Plazer novèl
Qu'amors m'atraia
E jaia
E'm traia
Vas vos, Dòmna veraia,
E chaia
De plaia
'L gelòs,
Anz que'm n'estraia.
Ma bèl'amia,
Per Dieu non sia
Que ja'l gelos
De mon dan ria,
Que car vendria
Sa gelosia,
Si aitals dos
Amantz partia;
Qu'ieu ja joiòs
Mais non seria,
Ni jois ses vos
Pro no'm tenria;
Tal via
Faria
Qu'òms ja
Mais no'm veiria;
Cel dia
Morria, Dòmna
Pros, qu'ie'us perdria.
Dòmna grazida,
Quecs lauz'e crida
Vòstra valor
Qu'es abelida,
E qui'us oblida,
Pauc li val vida,
Per qu'ie us azor,
Dòmn' eissernida;
Quar per gencor
Vos ai chausida
E per melhor,
De prètz complida,
Blandida,
Servida Gensès
Qu'Erecs Enida
Bastida,
Finida, N'Englès,
Ai l'estampida.